dijous, 13 d’octubre del 2016

Quin és el teu element?


Arribats en aquest punt, segurament ja et comences a plantejar què t'agradaria estudiar i què t'agradaria ser en un futur. N'hi haurà que ho tendreu clar però, segurament, per una majoria això encara és una pregunta sense resposta o, tal vegada, és una pregunta que té múltiples respostes.

Què us agrada fer? Amb què sou bons? Què és allò que us apassiona i motiva? M'agradaria que reflexionàssim tots sobre allò que ens fa singulars, sobre allò que ens defineix i ens fa sentir bé.
Per això us propòs que escoltem l'entrevista que Eduard Punset fa a Ken Robinson sobre què és la creativitat. Para sobre un concepte que ell anomena "l'Element".

Ara jo et deman: quin creus que és el teu Element?
És suficient descobrir-lo o hem d'anar més enllà? Què hem de fer?

vídeo

dimarts, 27 de setembre del 2016

Les propietats textuals


QUÈ VOL DIR QUE UN TEXT ESTÀ BEN ESCRIT?




1- Un text que està ben escrit és aquell que té en compte totes aquestes propietats. Però abans de treballar-se i saber quines característiques o quins elements hem d'observar dins cada una, posem-nos a prova! Creis que ja sabeu escriure bons textos? Tal vegada sí, però anem a comprovar-ho.

- Cada un de vosatres ha d'escriure un microrelat, una història breu entre 180-200 paraules a partir d'una de les obres que a l'enllaç podeu veure. Tot són obres d'artistes catalans. Quina us inspira més per escriure el vostre conte? Podeu fer milions de coses diferents: fer-vos passar per un dels personatges que hi surten o bé ser un altre tipus de narrador.
Abans de posar-vos a escriure feis, primer, una pluja d'idees que contempli el temps, l'espai, els personatges i el fil d'accions que voleu que suceeixin.

3- Reflexionam: és un bon text aquest?

4- Visitau la PRESENTACIÓ on s'explica cada propietat textual. Practicam amb els exercicis de classe.

5. Activitats II sobre les propietats textuals:


3- Treballem la cohesió.
- Fixa't en aquests exemples.
- Exercici de cohesió
- Els connectors textuals. Esquema i activitats



Ajuda per als comentaris de text

TÍTOL: s'ha de fer servir una paraula (que no sigui massa general) o un enunciat molt breu (un Sintagma Nominal amb pocs complements, una pregunta, un grup breu de paraules en doble sentit...), que determina de què tracta el text. El títol no duu punt i, sovint, no duu verb en forma personal. Ha de cridar l'atenció i enunciar el tema del text. Es redacta i va subratllat o entre cometes: “El títol que consider més adequat és...” perquè... (S'ha de defensar el títol que aportis a partir del text i ha de quedar ben clar en la seva totalitat).

RESUM: consisteix a redactar un paràgraf breu amb les idees principals del text, fent servir les teves paraules. S’escriu en tercera persona, objectivament, sense incloure opinions personals. Ha de ser clar i breu: en general un 30% de la llargada total del text (si el text té 10 línies, el resum n'ha de tenir unes 3). Cal seleccionar les idees principals i secundàries bàsiques. Has d’eliminar tot allò que sigui redundant, circumstancial i anecdòtic
● No reprodueixis les paraules del fragment textualment. NO COPIÏS FRASES NI PARAULES LITERALMENT.
● No facis una llista d’idees, sinó que les has de relacionar mitjançant connectors (com que, aleshores, malgrat que, en canvi...)
● No hi posis els exemples del text.
● No usis expressions del tipus “el text diu...”, “l’autor afirma...”
● No usis l'etc.
LLEGIR EL TEXT→ SUBRATLLAR→ PARAFRASEJAR→ REDACTAR CADA PARÀFRASI AMB PARAULES PRÒPIES→ REVISAR: CORREGIR I ENLLAÇAR→ REDACTAR DEFINITIVAMENT

TEMA: DE QUÈ TRACTA? Per aclarir quin és el tema d’un text cal llegir-lo complet tantes vegades com sigui necessari i entendre quin és l’assumpte tractat globalment. La redacció del tema sol expressar-se amb un substantiu acompanyat de complements o d'una breu oració. Ha de respondre a la pregunta de què tracta el text? Moltes vegades, però no sempre, el tema és un concepte abstracte. Per exemple: L’altruisme, Les reivindicacions laborals, La lluita per la llibertat... La formulació del tema ha de ser concisa, però no inconcreta. No: L’amor Sí:L’amor platònic / L’amor fraternal / L’amor passional
A qualque cas, et caldrà contextualitzar el tema, indicant-ne l’espai i el temps. Exemples: La xenofòbia a la Sud-àfrica dels anys 80 / La xenofòbia a la societat mallorquina del segle

DEFINICIÓ: s'ha de definir amb les pròpies paraules un mot com si fos d'un diccionari amb un enunciat breu, precís i complet. (***Quan faceu pràctiques de comentari procurau no usar el diccionari)
Si és un verb: acció de... ///// P.e. CANTAR: acció d'emetre sons...
Si és un adjectiu: que.../ qualitat de... ///// P.E. SIMPATIC: que mostra simpatia, atenció cap als altres...
Si és un nom, es defineix amb un genèric “moviment”, “fet que”, “objecte” i després es descriu.

SINÒNIMS: s'escriu exactament una paraula que podria canviar-se/ substituir-se per aquesta en el text. Ha de ser de la mateixa categoria gramatical i anar conjugada. P.e. DESIGNEN: ANOMENEN.

ESTRUCTURA: consisteix a determinar les parts del text amb relació al seu contingut. Cal delimitar-les i justificar-ho. Es pot determinar la tipologia textual i també fer-ne l'estructura en parts i subparts. Generalment un text coherent s'estructura en tres parts:
  • text expositiu: presentació-exposició-conclusió
  • argumentatiu: introducció i exposició de tesi – argumentació – conclusió
  • Narratiu: plantejament (presentació de personatges i situació) -nus (aparició del conflicte)-desenllaç (resolució del conflicte)
S'ha de citar, de manera abreujada el fragment que posam en cada part. Per exemple:
Introducció: De «Des que la natura...» a «...».
S'ha d'explicar la divisió que es faci i també es pot comentar, depenent d'un està situat el tema central, si és circular (apareix al principi i al final), lineal (al llarg de tot el text), climàtica (apareix al final) o anticlimàtica (apareix al principi). En els casos de textos argumentatius sol ser circular.

ESQUEMA: el pots fer amb fletxes, claus, sistemes numèrics o alfabètics... qualsevol manera que permeti captar d’un cop d’ull una visió global del text i, sobretot, la seva estructura organitzativa. Les idees han d’aparèixer enumerades, no redactades. Ha de ser esquemàtic: bàsicament s'escriuen noms.

També es pot demanar explicar el sentit d'algunes frases, identificar els usos metafòrics(dobles sentits, ironies)trobar fragments en estil directe o comentar la tipologia textual(descriptiva, narrativa, expositiva, argumentativa, instructiva, predictiva, conversacional o retòrica) l'àmbit d'ús (periodístic, literari, acadèmic, ...) i el gènere textual (recepta de cuina, article d'opinió, notícia, crítica, ressenya, conte...)


COMENTARI CRÍTIC: es refereix a les preguntes mitjançant les quals has d’exposar la teva opinió sobre algun aspecte del contingut del text. Has d’aportar arguments i desenvolupar-los. El teu punt de vista ha de quedar clarament defensat. El teu text ha d’estar ben estructurat.


Extret de Xarxa de Plomes

dilluns, 26 de setembre del 2016

Els orígens de la llengua catalana fins als primers textos

Boixos i boixes! Aquí teniu la presentació que vam utilitzar a les classes per tractar aquest contingut. Esper que us sigui útil!!




POSSIBLES PREGUNTES D'EXAMEN
1. Quines influències lingüístiques han fet que el català sigui com és avui dia? Explica-les.
2. Explica el substrat sorotapte/ celta/fenici/grec/ibero-basc.
3. Explica tot el que sàpigues sobre la romanització: definició, quan arribaren els romans i on s'establiren, explicar breument que la romanització no fou igual a tots els territoris, el procés de bilingüització i la importància que tengueren les classes populars i, finalment, explicar una mica com era el llatí d'aquestes classes populars (llatí vulgar vs. llatçi culte).
4. Les fonts del llatí vulgar.
5. Definició de cultisme, mot popular, doblet, etc.
6. Factors que van fer possible l'existència de diversos llatins parlats.
7. La Romània Lingüística: definició, grups i subgrups.
8. Per què deim que el català és una llengua de transició?
9. Les vies a través de les quals entraren elements germànics a la nostra llengua.
10. La Renovatio Carolingia i la consciència de diferenciació lingüística llatí/català.