UNITAT DIDÀCTICA 4

ÍNDEX DE CONTINGUTS

1. L'entrevista

2. El domini lingüístic del català i els seus dialectes.

3. Ortografia variada. Correcció de textos.

4. El Noucentisme i l'Escola Mallorquina. Anàlisi de textos poètics.

QUÈ SABRIES DIR DE POMPEU FABRA?

Aquest any es celebra el 150è aniversari del naixament d'aquest il·lustre personatge. Segur que et sona el seu nom, ja que l'hem esmentat amb anterioritat a classe. Però, què en sabries dir de la seva persona i de la importància que va tenir la seva tasca per a la supervivència de la nostra llengua?

Per grups, llegireu diferents articles sobre diferents perspectives de Pompeu Fabra publicats recentment a la premsa. Es tracta que els llegiu plegats, seguint la tècnica de lectura compartida, i després en faceu un comentari on expliqueu als vostres companys què heu llegit, però també que en doneu la vostra visió personal sobre el personatge. Preparau una exposició oral en grup. No heu de llegir el vostre comentari a classe, sinó explicar-lo. Si voleu podeu tenir un petit guió.

Els textos que heu de llegir són els següents:

Test de català. Prova de saber qui va ser Pompeu Fabra tot resolent dubtes lingüístics!

https://interactius.ara.cat/pompeufabra

El català d’ahir, d’avui i demà:

https://www.ara.cat/dossier/catala-dahir-davui-dema_0_1963603654.html

La confrontació amb Antoni M. Alcover:

https://www.ara.cat/dossier/topada-Alcover-realpolitik-contra-romantics_0_1963603650.html
PRESENTACIÓ:

Gràcies Fabra, i vetlla’ns des de Prada:

https://www.ara.cat/dossier/Gracies-Fabra-vetllans-des-Prada_0_1963603649.html

Deu coses que no sabies de Pompeu Fabra:

https://www.nuvol.com/noticies/deu-coses-que-no-sabies-de-pompeu-fabra/

EL DOMINI LINGÜÍSTIC DEL CATALÀ I ELS SEUS DIALECTES

Per treballar aquest contingut, també haureu de partir d'un seguit de preguntes que haureu de contestar vosaltres mateixos fent una petita investigació. El dossier amb la bateria de preguntes i amb les activitats que haureu de fer el trobareu en aquest enllaç. Totes aquestes preguntes s'han de fer al quadern que, en haver abat, s'ha d'entregar a la professora.

http://www.xtec.cat/~aribas4/llengua/dialectologia/general.htm

EL NOUCENTISME I L'ESCOLA MALLORQUINA. ANÀLISI DE TEXTOS POÈTICS

Recordau l'enfrontament que havien tengut els artistes amb la societat burgesa durant el Modernisme? Els artistes es consideraven professionals de l'art i s'inspiraren en els autors europeus com Meaterling o Ibsen per modernitzar la literatura de la renaixença que ja havia quedat endarrerida.

La literatura és un anar i venir de corrents, uns es contraposen a l'anterior i a la vegada tendran similituds amb altres moviments anteriors. Arribats al 1900 i amb el canvi de segle, noves idees arribaran i els autors seguiran noves estètiques diferents a les que hem vist fins ara. Per començar a encalentir motors i saber què passa aleshores, visualitzau els 9 PRIMERS MINUTS del VÍDEO i contestau la bateria de preguntes de la fotocòpia que us han repartit. Això és per dilluns!

Ara, corregiu i completau les vostres respostes amb aquests document: https://docs.google.com/document/d/1FKs892a1__rR7aIIbmQA8VemCalT1tmIesKPh9Y2I3M/edit?usp=sharing

Com heu vist, la recerca de la perfecció formal és una de les característiques estilístiques d'aquest moviment. Per això, per poder entendre-ho i comentar algunes de les produccions, cal que repassem com analitzar mètricament un poema. Visita aquesta pàgina:

https://drive.google.com/file/d/1lyfVqXkRxZGoiNEb4owbBVKYTTK3JtVQ/view?usp=drivesdk

FIGURES RETÒRIQUES

EXERCICIS FIGURES RETÒRIQUES

LO PI DE FORMENTOR, DE MIQUEL COSTA I LLOBERA

DESOLACIÓ, DE JOAN ALCOVER

DOBLATGE

DIÀLEGS ALTERNATIUS

MONSTRES S.A. (42 segons)

(Es llepa la ma i se la passa pel cap)

MW: (de camí a la finestreta) Relaxa’t, relaxa’t, relaxa’t … (Un cop arriba a la finestreta) Pepita... la meua professora preferida, avui estàs radiant! Què t’has fet? Estàs fabulosa! Et not diferent. Com més… necessit un favor; he vist que m’has posat un quatre de nota final a català i voldria que em posessis un cinc perquè li vaig dir als meus pares que ho havia aprovat tot.

SRA.: Vaja… què interessant, Miquelet! Però saps què? No ho puc fer això. No em vas entregar l’últim treball de lectura. Així que no hi ha més que parlar!

MW: (fa un crit molt fort, de mal)

UP (2.13 min)

(Toquen la porta. El vell se n’adona i va a obrir. Obre la porta)

Nen: (Llegint) Bona tarda, senyor. Em dic Rafelet i sóc un alumne de 1r d’ESO de l’IES Balàfia, del grup B. Necessita ajuda amb alguna cosa, senyor?

Vell: (molt enfadat) No.

Nen: Si vol el puc ensenyar el que estam fent a matemàtiques! (molt content)

Vell: (molt enfadat) No.

Nen: Si vol… (comença a dubtar) puc ajudar-lo amb la casa!

Vell: (molt enfadat) No.

Nen: Si vol, el puc ajudar… a fer net el jardí de les males herbes!

Vell: (fart d’escoltar-lo) No.

Nen: Bé, alguna cosa podré fer per ajudar-lo, no?

Vell:  no. Ja em puc apanyar jo tot sol la mar de bé. (Tanca la porta)

(El vell torna a obrir la porta i el nen comença a llegir de nou el discurs del principi)

Vell: (interrompent-lo) Escolta, boix! Vull que… ei, garrit!! Gràcies, no necessit a ningú!

Nen: Ai, quin mal!

Vell: (obrint la porta i amb desesperació) Continua…

Nen: (torna a llegir el discurs de nou) Bona tard…

Vell: (fart de sentir tota l’estona el mateix) Però acaba’l ja!

Nen: (assenyalant les seves insígnies) Miri, són les meves insígnies per haver ajudat a la gent gran a fer diverses coses i per haver estat un molt bon explorador. Ara només me’n falta una. Quan les aconsegueixi totes seré un gran explorador de les feixes de sant Llorenç. VISCA SANT LLORENÇ! (fa el crit dels exploradors. Al vell li pita l’audiòfon. El nen continua parlant) A final de curs es farà una gran festa! Serà genial perquè ens ajuntarem tots els companys i veurem quines insígnies té cadascú, perquè no tots tenim les mateixes, saps?

Vell: I per això m’has d’ajudar a mi a fer alguna cosa?

Nen: Sí! Per aconseguir l’última insígnia que em queda!

Vell: (pensatiu) Saps què és un gambutzí?

Nen: (estranyat i sorprès alhora) Un gambutzí?

Vell: És un nan tan diminut que gairebé ni es veu. Totes les nits està pel meu jardí espanyant les meues plantes, les meues precioses plantes. Jo sóc un iai i no el puc agafar... si algú em pogués ajudar...

Nen: Jo, jo, jo! Jo ho puc fer!

Vell: Però aquest gambutzí és mol espavilat! Escolta, has de picar de mans tres vegades per poder trob…

Nen: Jo el busc, senyor Marí!

Vell: Té la seua cova prop de l’institut. Viu pel berenador i se sol amagar per allà on es troben els ases i les someres, a dalt de tot.

Nen: Perfecte! Ara hi vaig! (donant mitja volta i començant a buscar el gambutzí) Gambutzí, vine cap aquí… (mentrestant va picant de mans tres vegades) Gambutzí, vine cap aquí…

INSIDE OUT (59 segons)

(Se sent soroll de parar taula)

Pare: Molt bé, obri la boca.

(Passam a la representació de les emocions)

Tots tres: hmmm… què és això?

Fastig: Ei, un moment! Estic detectant una cosa fastigosa… Espera!! Què és això? Això no brilla ni és un unicorn... Quiets, tots!! És bròquil!!!

(La nena fa un soroll de disgust mentre tira el plat)

(Passa la bola verda i fa un soroll en xocar contra l’altra)

Fastig: Bé, us acab de salvar la vida.

Pare: Si no et menges el bròquil no podràs menjar-te les postes.

Ira: Eh, ha dit que ens quedam sense postres! Així que és això el que vols, eh! No ens agrada gens el bròquil!!! Té això… (fa un crit mentre tira de les palanques)

(La nena també crida fort, en una rabieta)

Pare: Mira, Margalideta, un avió! (fa soroll d’avió)

Ira: (segueix cridant però atura en sentir la paraula “avió”) Uh, mirau, un avió!

Tots menys Ira: Uoooh…!

EL SENYOR DELS ANELLS – CONCILI DE ELRON (4.40 min)

E: Escolteu-me atentament , senyors. El que us vull dir és ben important.

F: Un moment, jo també vull participar en això. Tenc una cosa per ensenyar-vos. Mirau.

B: Què fa això aquí? Perquè carai el té ell? Jo també voldria tenir-lo!

A: Escolta, jo també el vull, però no és teu ni meu.

G: A veure, tranquil·litzeu-vos  una mica, per favor.

E: Això mateix, escolteu el que us hem de dir abans de tot. Com ja sabeu aquest anell serveix per aprovar tots els exàmens del curs.

N: A jo m’aniria molt bé, no n’aprov cap encara que estudii

F: (molt fluixet) Parau… que em fa mal es cap de tant estudiar.

E: A veure, al·lots, alguna cosa hem de fer amb això. Miquelet, el vas utilitzar ahir, no?

F: Estic fart que agafeu l’anell quan us doni la gana, pareixeu garrits petits.

B: Escolta, Bernat, deixa de donar-nos sa tabarra perquè tu també l’utilitzes. Tots l’heu utilitzat alguna vegada. Tots sou culpables. Però com ja se sap, no podem deixar-ho estar… ens agrada tant aquest anell, i tots el volem. Tenc un examen la setmana que ve, així que m’agradaria tenir-lo.

L: sí, home!!! I jo què? Si encara no l’he fet servir mai. Ara em tocaria a jo, que estic a batxillerat i em fa més falta que ningú.

N: Jo no estic d’acord amb tu.

B: No em pareix just això!

N: A tu no et fa falta, lanell! No sé perquè el vols, si ja ho aproves tot sense haver d’estudiar. Que tens un jardí en es cul!

(Tots s’aixequen i comencen a cridar)

Tots: (cridant, sense cap ordre a l’hora de parlar) Naltros també el volen, l’anell! No és just que el tengueu només valtros quatre! Naltros també volem aprovar-ho tot!!

THE AVENGERS

(Hulk apareix amb la moto)

H: Ei, què passa per aquí? Què és tot aquest desastre?

VN: Ja saps perquè estan així les coses! No sé perquè no has vingut abans.

H: Estava ocupat.

VN: Sí, clar. El que tu diguis.

CA: a veure, què veus per allí?

IM: Pel que veig, el monstre està darrere meu. Mireu que ja vinc.

VN: Quina bèstia més gran...

CA: Espera, què faràs en contra del monstre?

H: fotre-li una pallissa de les meues (riu). Ara veureu. (fa un crit alhora que pega el cop de puny).

IM: Té això, pocavergonya!

T: Alerta!!

(Crits esfereïdors dels enemics. Hulk fa un crit molt fort.)

ORIENTACIÓ

- Preguntes freqüents d'FP de grau mitjà. Clica aquí.

- Convocatòria de les proves d'accés a cicles formatius de formació professional de grau mitjà 2018

- Prova d'accés a cicles formatius de grau mitjà

- Orientacions per afrontar la prova de grau mitjà

- Cicles formatius Grau Mitjà Catalunya

LES CATEGORIES GRAMATICALS

Visita l'ENLLAÇ per veure el dossier amb la teoria i les activitats.

Digues el tipus de paraula que compon cada oració.

1. Els espectadors del cabaret aplaudeixen els actors cada nit.
2. Els veïns del meu carrer no suporten el soroll dels cotxes.
3. Tots hem quedat a les deu en una cantonada del carrer.
4. No llegeixen malament.
5. Entre tu i jo li donarem una empenta.
6. Beveu llet descremada sense sucre!
7. La Clara i el Toni viuen a Barcelona.
8. Les hi hem vist a les onze.
9. M’ho han dit a mi, això.
10. Les patates, com les fan aquells cuiners?

EL VERB I L'ADVERBI

1. Encercla els verbs que trobis i assenyala’n la conjugació, el temps, persona i nombre.

Van passar davant d'un cinema amb la façana coberta de cartells. Un timbre sonava sense parar. Aloma hauria volgut saber fins on anirien: les cases eren més baixes, pobres, i els carrers ja eren carrers de suburbi. Uns quants coloms que batien l'aire de pressa van fer tres o quatre cercles i van desaparèixer darrere dels terrats. En el moment que anaven a travessar el carrer un autobús se'ls va aturar davant i es van quedar plantats a la vorera. Aloma va veure un pal de ferro amb un disc al capdamunt que deia: “Silenci”. Joan es va adonar que el mirava i li va dir que estaven a la vora d'un hospital: era un gran edifici ple de finestres un parell de cantonades més enllà. Li va semblar que tot s'omplia de rodones blanques que voltaven i s'anaven acostant, L'autobús va arrencar. Una dona vella, baixeta i grossa, havia sortit d'una casa amb un test i es va posar a regar-lo.

2. Escriu l’infinitiu, el gerundi i el participi de les formes verbals següents. Fixa’t en el model.

Tornaries, temeu, serviran, treu, saltava, sortien, perdreu, moria, cobrem, xiules, partiré, creixen

	Infinitiu	Gerundi	Participi		Infinitiu	Gerundi	Participi
Semblava	semblar	semblant	semblat	Tornaries
Temeu				Serviran
Treu				Saltava
Sortien				Perdreu
Moria				Cobrem
Xiules				Partiré
Creixen

3. Assenyala les formes verbals d’aquestes oracions i indica en quina persona gramatical i en quin nombre està cada una:

a)      Tenies por?

b)      Farem un croquis.

c)      Senties la veu de la consciència?

d)      No ho deixis per demà.

e)      Ja sé on anirem aquesta tarda.

f)       No teníem idea del que volien.

g)      No creuen que funcionem sols.

h)      Ho faré sense presses i veuràs com em surt de bé.

4. Omple els buits amb la forma adequada dels verbs que estan entre parèntesis

Ahir la meva família............................(fer) una excursió al Montseny.

Aquest matí jo ..................................(arribar) tard a l’Institut.

Quan era petita .................................(jugar) cada dia al carrer.

Jo cada dia.........................................(estudiar) una hora a casa abans de sopar.

L’any passat el meu germà ...............................(suspendre) totes les assignatures.

La professora, avui, ens................................(posar) molts deures.

Va veure que la professora el.....................(mirar).

El diumenge passat jo............................(dinar) a les 4h. de la tarda.

Ahir feien una bona pel·lícula per televisió, per això, aquesta nit no............(dormir) gaire.

5. En aquest fragment de la novel·la L’aiguamoll dels cocodrils, de Margarita Aritzeta, hi ha uns quants verbs conjugats en un temps de passat. Sabries distingir si es tracta d’un imperfet, un perfet o un passat perifràstic? Reescriu-los en la casella corresponent.

No se li podia veure la cara, però en Miquel estava radiant. Es moria de ganes que li preguntessin

el que li varen preguntar:

—Quin cistell? El de les bosses?

—L’has canviat de lloc? Què has fet? –va dir en Bac, alarmat.

No s’havien adonat que el menut s’enduia el cistell amb les bosses i l’arrossegava per l’embarcador

i que, quan va entrar al parc, l’havia anat a deixar entre unes rocalles de l’estany dels manjuarís.

6. Col·loca els verbs de dalt a l’espai que els correspongui del text de baix:

reunia, és, creixien, ajudàvem, era, sabia

“La regió de Sokoto és molt pobra i ofereix poca feina, ja que l’economia ______________ agrícola, de manera que l’emigració dels homes cap els estats del sud, més rics, és la regla. Al poble, el meu destí de casada amb el marit lluny era compartit per moltes dones, amb les quals em _______________ per parlar. Totes ens _____________ amb els nens o en les feines domèstiques. En definitiva, la meva vida no _______________ gaire dura. Ho ____________ i en gaudia a cada moment, orgullosa dels meus quatre fills, que ____________ben educats i sans.”.

7. Completa aquest text amb la forma del verb adequada:

“Quan _____________ (tenir) sis anys, una vegada vaig veure un dibuix magnífic sobre la selva verge que es deia Històries viscudes. _________ (representar) una boa empassant-se una fera. [...] Hi vaig rumiar molt, aleshores, en les aventures de la selva i, per la meva banda, amb un llapis de color, vaig fer el meu primer dibuix. [...] _______________ (ensenyar) la meva obra mestra a les persones grans i els vaig preguntar si el dibuix els _________ (fer) por. Em ____________ (respondre): “Per què hauria de fer por un barret?” El meu dibuix no ______________ (representar) un barret. ________________ (representar) una boa que ___________ (digerir) un elefant. Aleshores _____________ (dibuixar) l’interior de la boa, perquè les persones grans ho poguessin entendre. [...] Les persones grans em van aconsellar que deixés estar els dibuixos de boes obertes i tancades. [...] Per això vaig haver d’escollir un altre ofici i __________ (aprendre) a pilotar avions. He volat una mica per tot el món. I la geografia, és veritat, m’________________ (servir) de molt.”

8. Digues quin és el mode verbal (indicatiu, subjuntiu o imperatiu) dels verbs en negreta:

a) El primer dia de tardor ha predominat l’ambient assolellat.

b) M’agradaria que bufés la tramuntana.

c) Marxem, que és tard!

d) Els excursionistes van arribar al refugi xops per la pluja.

e) És possible que nevi aquesta tarda.

f) Prepara els llibres!

g) Tinc una calculadora molt senzilla.

h) Demanaré que em regalin una calculadora més moderna.

9. Subratlla, els adverbis i locucions adverbials i indica si són de temps, lloc, quantitat, mode...

a) Anem al teatre de tant en tant.

b) Sempre deixa les coses ençà i enllà; és ben desordenat!

c) Solament es concentra quan estudia de nit

d) Havent dinat només té ganes de jeure i s'ajeu ben arrepapat al sofà

e) Sovint compra roba els preus de la qual són fora mida

f) Pel cap alt serem un centenar

g) Ens trobarem aquí cap al tard

h) Avui he treballat bastant tot i que m'he trobat molt malament

i) Ara per ara no el trobo gens simpàtic i, a més, parla massa fort

j) Arreu on van s'ho passen d'allò més bé

k) Si fa no fa, arribarem a trenc d'alba; només queden sis hores!

l) Mai de la vida no ha vist un home tan alt

m) Enguany els resultats han estat tan bons!

n) Al vespre no li agrada treballar gaire; tan sols rendeix al matí

o) Al capvespre ens vam trobar aquí si fa no fa una cinquantena

EL MODERNISME

VÍDEO EXPLICATIU DEL MODERNISME CATALÀ

https://www.youtube.com/watch?v=UnG99cjZZqY&t=87s (a partir del minut 15.20'')

El modernisme.ppt from sandramr_78

Si vols veure la teoria desenvolupada visita aquest blog.

CONTESTA LES PREGUNTES SEGÜENTS.

1. Què és el modernisme? Quin objectiu es pretén?
2. Quins seran els seus referents?
3. Quines característiques principals hi trobam en la literatura modernista?
4. Quina és la cronologia del modernisme? Per què es consideren aquestes dates l'any d'inici i d'acabament?
5. Quins seran els principals centres de difusió (llocs que freqüentaven, revistes on publicaven els seus escrits) dels idearis modernistes?
6. Com era l'artista modernista? Quina diferència hi havia entre a bohèmia daurada i la negra?
7. Durant el modernisme, els intel·lectuals seguiren dues actituds diferents. Explica-les i posa un autor dins cada grup.
8. Qui va ser Santiago Russiñol? Per què és representatiu d'aquest moviment? En quina de les seves obres s'evidencia més l'enfrontament entre artista i societat burgesa?
9. Qui va ser Joan Maragall? En quin gènere literari destaca? Explica la "teoria de la paraula viva".
10. Qui va ser Caterina Albert (Víctor Català)? En quin gènere destaca? Quines característiques principals té la seva obra?

COMENTARIS DE TEXT

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/solitud-de-victor-catala-amb-laura-borras/video/3608770/

     1. Llegeix el text i contesta després les preguntes. El fragment següent transcorre després de la violació de la Mila, que té la cara ferida i se sent atordida. Els sentiments i pensaments de la protagonista es barregen amb la natura.

La Mila, de dret i sense temença, anà a seure’s en un regatell apartat de la solana. Ella, tan poruga sempre, havia perdut repentinament la por. Què podia passar-li més gros de lo que ja li havia passat?... Amb les cames estretes i el colze sobre el genoll, s’abrigà amb el mocador la ferida, tot sostenint-se el cap.

Al davant seu, el Roquís Gros semblava un tros de cel més fosc i sense estrelles, i més avall, grans masses de formes vagues nedaven en una penombra bruna, plena de misteri; d’aquella penombra semblava brollar suaument, com les aromes del pebeter, aquell profund silenci, ple d’harmonies inoïbles, que ho envaïa tot arreu. La Mila s’hi trobà bé, voltada d’aquell gran silenci. Coneixia que aleshores qualsevol soroll li hauria fet mal, un dolor quasi físic. I sentí grat al grill porfidiós per haver emmudit. Tal vegada ella l’hauria esclafat a l’eixir de la casa... I li vingué un pensament: qui sap si era pecat, matar un grill? Els grills tenen vida, i una vida, encara que sia de grill, és una vida. Estroncar-los, doncs, aquesta vida abans de son terme natural és el tort més gros que se’ls pot fer: perquè cada grill, com cada bèstia que es cria sobre la terra, no en té més que una, de vida... Una vida només: que poca cosa!... I si s’esguerra sense voler? I si la trenquen a la meitat com ella podia haver trancat la del grill? No hi havia cap manera d’adobar-ho? No hi havia remuneració alguna?... Potser sí ho era, pecat, matar un grill, i potser pecat més gros que altres que li havien semblat pecats molt grossos, fins aleshores...

La nit, d’una gran bellesa mítica, li deixava caure al damunt sos innombrables vels de serena sense que ella ho percebés, com si tota sa sensibilitat hagués quedat reduïda al toc dolorós del genoll i al botó de foc que li cremava les entranyes.

                                                                                             Víctor Català, Solitud

2.1. Explica com interpretes el fet que la Mila hagi perdut la por i tingui necessitat de silenci.

2.2. Relaciona les característiques de l’espai natural que envolta la Mila amb el seu estat anímic.

2.3. Resumeix el que pensa la protagonista en relació amb el grill. Té alguna relació amb l’experiència que ha viscut?

2.4. Explica què significa en el text l’expressió “botó de foc”.

      2.   Llegeix aquest fragment de L’auca del senyor Esteve i contesta les preguntes:

ESCENA TERCERA

Els mateixos, SENYORA TOMASA I RAMONET

RAMONET: Què vol, pare?

SENYOR ESTEVE: Vine, seu. Més a prop, que no puc cridar i t’he de dir algunes coses.

RAMONET: No es cansi, pare.

SENYOR ESTEVE: M’he de cansar, que quan voldria ja no podré. (Pausa). Noi... jo em moro! No feu anar el cap, que em moro. Cada u mor a tants anys fecha, i a mi m’arriba el venciment. No vull dir res del testament, perquè lo primer que fareu, aixís que em mori, serà obrir-lo. És molt natural. He fet diners, he fet tants diners que quedareu admirats que se’n puguin guanyar tants, de dos quartos en dos quartos. Ja podeu rompre la guardiola, que tot és vostre. Tot és ben vostre.

SENYORA TOMASA: Vaja, no et cansis.

SENYOR ESTEVE: Deixeu-me dir. D’aquí tres dies, demà, potser avui, me n’aniré d’aquest món. (...) He treballat molt en aquest món. No he fet més que això: treballar. Ara que me’n vaig, et puc dir que no he viscut, que no sé lo que és viure. He... passat. Només he passat. No he estat jove, no m’he divertit, no he sigut res a la vida. No sé lo que són alegries, no sabia de plorar, i ja n’he après... una mica tard. La casa se m’ho ha endut tot, i aquesta casa... que tant estimo, jo ja sé que tu la deixaràs.

RAMONET: No, pare!

SENYOR ESTEVE: Seràs escultor. Potser no desitjo que ho sies, però lo que sé és que ho seràs. Escolta, doncs, Ramonet: << Adoni’s del meu sacrifici>>, em recordo que em vas dir un dia; i me n’he adonat, i per això parlo. Adona’t del meu, ara et vull dir jo. Adona’t sempre i a totes hores que havies tingut un pare que no havia sigut res en el món, perquè tu poguessis ser; que havia anat fent diners perquè tu en poguessis tenir; que havia fet de pobra terra només per poder-te donar ufana; que no s’havia mogut del niu perquè tu poguessis volar, i que si mai fas una obra bona en aquest camí que vols emprendre, sense mi no l’hauries feta.

RAMONET (besant-li la mà): Pare!

SENYOR ESTEVE: Que aquí, fill meu, no hem viscut perquè tu visquis. Recorda-te’n.

RAMONET: Pare!

SENYOR ESTEVE (fent un esforç i redreçant-se): I ara... a la botiga! (...)

a)      Quins són els personatges que surten en aquesta escena?

b)      Trobes que hi ha algun paral·lelisme amb la vida de Rusiñol?

c)       El senyor Esteve ha estat considerat el prototipus del burgès català. A partir del que diu ell mateix, assenyala’n les característiques.

d)      En aquest parlament del senyor Esteve, creus que fa una autocrítica? En quines frases es fa més evident?

e)      Al final, en Ramonet podrà ser escultor? Per què?

f)       Com planteja l’obra l’enfrontament entre l’artista i la societat?

             g)      Rusiñol utilitza un registre molt col·loquial de la llengua, amb incorreccions i barbarismes. Identifica’ls i corregeix-los.


Si t'ha agradat aquesta fantàstica etapa de la nostra literatura, et recoman que miris la minisèrie Habitacions tancades  basada en la novel·la de Care Santos, traduïda en 10 països, entre els quals França, Alemanya, Itàlia i Romania. Adriana Ugarte, Álex García, Ramon Madaula, Jan Cornet, Francesc Orella i Raúl Peña són els protagonistes d'aquesta ficció d'època que aborda la història i els secrets dels Lax, una poderosa família burgesa.

Tota família té un secret i la dels Lax, una de les nissagues més distingides de la Barcelona de finals del segle XIX i primera meitat del XX, no podia ser menys.

Violeta Lax (Bea Segura) torna a casa per supervisar les obres que han de convertir l'antiga mansió de la família en un museu dedicat al seu avi, Amadeu Lax (Alex García), un famós retratista. Però l'aparició d'un cos momificat en una habitació secreta portarà la Violeta a descobrir el passat fosc de la seva família.

CAPÍTOL I

CAPÍTOL II