EL MODERNISME

VÍDEO EXPLICATIU DEL MODERNISME CATALÀ

https://www.youtube.com/watch?v=UnG99cjZZqY&t=87s (a partir del minut 15.20'')

El modernisme.ppt from sandramr_78

Si vols veure la teoria desenvolupada visita aquest blog.

CONTESTA LES PREGUNTES SEGÜENTS.

1. Què és el modernisme? Quin objectiu es pretén?
2. Quins seran els seus referents?
3. Quines característiques principals hi trobam en la literatura modernista?
4. Quina és la cronologia del modernisme? Per què es consideren aquestes dates l'any d'inici i d'acabament?
5. Quins seran els principals centres de difusió (llocs que freqüentaven, revistes on publicaven els seus escrits) dels idearis modernistes?
6. Com era l'artista modernista? Quina diferència hi havia entre a bohèmia daurada i la negra?
7. Durant el modernisme, els intel·lectuals seguiren dues actituds diferents. Explica-les i posa un autor dins cada grup.
8. Qui va ser Santiago Russiñol? Per què és representatiu d'aquest moviment? En quina de les seves obres s'evidencia més l'enfrontament entre artista i societat burgesa?
9. Qui va ser Joan Maragall? En quin gènere literari destaca? Explica la "teoria de la paraula viva".
10. Qui va ser Caterina Albert (Víctor Català)? En quin gènere destaca? Quines característiques principals té la seva obra?

COMENTARIS DE TEXT

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/solitud-de-victor-catala-amb-laura-borras/video/3608770/

     1. Llegeix el text i contesta després les preguntes. El fragment següent transcorre després de la violació de la Mila, que té la cara ferida i se sent atordida. Els sentiments i pensaments de la protagonista es barregen amb la natura.

La Mila, de dret i sense temença, anà a seure’s en un regatell apartat de la solana. Ella, tan poruga sempre, havia perdut repentinament la por. Què podia passar-li més gros de lo que ja li havia passat?... Amb les cames estretes i el colze sobre el genoll, s’abrigà amb el mocador la ferida, tot sostenint-se el cap.

Al davant seu, el Roquís Gros semblava un tros de cel més fosc i sense estrelles, i més avall, grans masses de formes vagues nedaven en una penombra bruna, plena de misteri; d’aquella penombra semblava brollar suaument, com les aromes del pebeter, aquell profund silenci, ple d’harmonies inoïbles, que ho envaïa tot arreu. La Mila s’hi trobà bé, voltada d’aquell gran silenci. Coneixia que aleshores qualsevol soroll li hauria fet mal, un dolor quasi físic. I sentí grat al grill porfidiós per haver emmudit. Tal vegada ella l’hauria esclafat a l’eixir de la casa... I li vingué un pensament: qui sap si era pecat, matar un grill? Els grills tenen vida, i una vida, encara que sia de grill, és una vida. Estroncar-los, doncs, aquesta vida abans de son terme natural és el tort més gros que se’ls pot fer: perquè cada grill, com cada bèstia que es cria sobre la terra, no en té més que una, de vida... Una vida només: que poca cosa!... I si s’esguerra sense voler? I si la trenquen a la meitat com ella podia haver trancat la del grill? No hi havia cap manera d’adobar-ho? No hi havia remuneració alguna?... Potser sí ho era, pecat, matar un grill, i potser pecat més gros que altres que li havien semblat pecats molt grossos, fins aleshores...

La nit, d’una gran bellesa mítica, li deixava caure al damunt sos innombrables vels de serena sense que ella ho percebés, com si tota sa sensibilitat hagués quedat reduïda al toc dolorós del genoll i al botó de foc que li cremava les entranyes.

                                                                                             Víctor Català, Solitud

2.1. Explica com interpretes el fet que la Mila hagi perdut la por i tingui necessitat de silenci.

2.2. Relaciona les característiques de l’espai natural que envolta la Mila amb el seu estat anímic.

2.3. Resumeix el que pensa la protagonista en relació amb el grill. Té alguna relació amb l’experiència que ha viscut?

2.4. Explica què significa en el text l’expressió “botó de foc”.

      2.   Llegeix aquest fragment de L’auca del senyor Esteve i contesta les preguntes:

ESCENA TERCERA

Els mateixos, SENYORA TOMASA I RAMONET

RAMONET: Què vol, pare?

SENYOR ESTEVE: Vine, seu. Més a prop, que no puc cridar i t’he de dir algunes coses.

RAMONET: No es cansi, pare.

SENYOR ESTEVE: M’he de cansar, que quan voldria ja no podré. (Pausa). Noi... jo em moro! No feu anar el cap, que em moro. Cada u mor a tants anys fecha, i a mi m’arriba el venciment. No vull dir res del testament, perquè lo primer que fareu, aixís que em mori, serà obrir-lo. És molt natural. He fet diners, he fet tants diners que quedareu admirats que se’n puguin guanyar tants, de dos quartos en dos quartos. Ja podeu rompre la guardiola, que tot és vostre. Tot és ben vostre.

SENYORA TOMASA: Vaja, no et cansis.

SENYOR ESTEVE: Deixeu-me dir. D’aquí tres dies, demà, potser avui, me n’aniré d’aquest món. (...) He treballat molt en aquest món. No he fet més que això: treballar. Ara que me’n vaig, et puc dir que no he viscut, que no sé lo que és viure. He... passat. Només he passat. No he estat jove, no m’he divertit, no he sigut res a la vida. No sé lo que són alegries, no sabia de plorar, i ja n’he après... una mica tard. La casa se m’ho ha endut tot, i aquesta casa... que tant estimo, jo ja sé que tu la deixaràs.

RAMONET: No, pare!

SENYOR ESTEVE: Seràs escultor. Potser no desitjo que ho sies, però lo que sé és que ho seràs. Escolta, doncs, Ramonet: << Adoni’s del meu sacrifici>>, em recordo que em vas dir un dia; i me n’he adonat, i per això parlo. Adona’t del meu, ara et vull dir jo. Adona’t sempre i a totes hores que havies tingut un pare que no havia sigut res en el món, perquè tu poguessis ser; que havia anat fent diners perquè tu en poguessis tenir; que havia fet de pobra terra només per poder-te donar ufana; que no s’havia mogut del niu perquè tu poguessis volar, i que si mai fas una obra bona en aquest camí que vols emprendre, sense mi no l’hauries feta.

RAMONET (besant-li la mà): Pare!

SENYOR ESTEVE: Que aquí, fill meu, no hem viscut perquè tu visquis. Recorda-te’n.

RAMONET: Pare!

SENYOR ESTEVE (fent un esforç i redreçant-se): I ara... a la botiga! (...)

a)      Quins són els personatges que surten en aquesta escena?

b)      Trobes que hi ha algun paral·lelisme amb la vida de Rusiñol?

c)       El senyor Esteve ha estat considerat el prototipus del burgès català. A partir del que diu ell mateix, assenyala’n les característiques.

d)      En aquest parlament del senyor Esteve, creus que fa una autocrítica? En quines frases es fa més evident?

e)      Al final, en Ramonet podrà ser escultor? Per què?

f)       Com planteja l’obra l’enfrontament entre l’artista i la societat?

             g)      Rusiñol utilitza un registre molt col·loquial de la llengua, amb incorreccions i barbarismes. Identifica’ls i corregeix-los.


Si t'ha agradat aquesta fantàstica etapa de la nostra literatura, et recoman que miris la minisèrie Habitacions tancades  basada en la novel·la de Care Santos, traduïda en 10 països, entre els quals França, Alemanya, Itàlia i Romania. Adriana Ugarte, Álex García, Ramon Madaula, Jan Cornet, Francesc Orella i Raúl Peña són els protagonistes d'aquesta ficció d'època que aborda la història i els secrets dels Lax, una poderosa família burgesa.

Tota família té un secret i la dels Lax, una de les nissagues més distingides de la Barcelona de finals del segle XIX i primera meitat del XX, no podia ser menys.

Violeta Lax (Bea Segura) torna a casa per supervisar les obres que han de convertir l'antiga mansió de la família en un museu dedicat al seu avi, Amadeu Lax (Alex García), un famós retratista. Però l'aparició d'un cos momificat en una habitació secreta portarà la Violeta a descobrir el passat fosc de la seva família.

CAPÍTOL I

CAPÍTOL II