DOBLATGE

DIÀLEGS ALTERNATIUS

MONSTRES S.A. (42 segons)

(Es llepa la ma i se la passa pel cap)

MW: (de camí a la finestreta) Relaxa’t, relaxa’t, relaxa’t … (Un cop arriba a la finestreta) Pepita... la meua professora preferida, avui estàs radiant! Què t’has fet? Estàs fabulosa! Et not diferent. Com més… necessit un favor; he vist que m’has posat un quatre de nota final a català i voldria que em posessis un cinc perquè li vaig dir als meus pares que ho havia aprovat tot.

SRA.: Vaja… què interessant, Miquelet! Però saps què? No ho puc fer això. No em vas entregar l’últim treball de lectura. Així que no hi ha més que parlar!

MW: (fa un crit molt fort, de mal)

UP (2.13 min)

(Toquen la porta. El vell se n’adona i va a obrir. Obre la porta)

Nen: (Llegint) Bona tarda, senyor. Em dic Rafelet i sóc un alumne de 1r d’ESO de l’IES Balàfia, del grup B. Necessita ajuda amb alguna cosa, senyor?

Vell: (molt enfadat) No.

Nen: Si vol el puc ensenyar el que estam fent a matemàtiques! (molt content)

Vell: (molt enfadat) No.

Nen: Si vol… (comença a dubtar) puc ajudar-lo amb la casa!

Vell: (molt enfadat) No.

Nen: Si vol, el puc ajudar… a fer net el jardí de les males herbes!

Vell: (fart d’escoltar-lo) No.

Nen: Bé, alguna cosa podré fer per ajudar-lo, no?

Vell:  no. Ja em puc apanyar jo tot sol la mar de bé. (Tanca la porta)

(El vell torna a obrir la porta i el nen comença a llegir de nou el discurs del principi)

Vell: (interrompent-lo) Escolta, boix! Vull que… ei, garrit!! Gràcies, no necessit a ningú!

Nen: Ai, quin mal!

Vell: (obrint la porta i amb desesperació) Continua…

Nen: (torna a llegir el discurs de nou) Bona tard…

Vell: (fart de sentir tota l’estona el mateix) Però acaba’l ja!

Nen: (assenyalant les seves insígnies) Miri, són les meves insígnies per haver ajudat a la gent gran a fer diverses coses i per haver estat un molt bon explorador. Ara només me’n falta una. Quan les aconsegueixi totes seré un gran explorador de les feixes de sant Llorenç. VISCA SANT LLORENÇ! (fa el crit dels exploradors. Al vell li pita l’audiòfon. El nen continua parlant) A final de curs es farà una gran festa! Serà genial perquè ens ajuntarem tots els companys i veurem quines insígnies té cadascú, perquè no tots tenim les mateixes, saps?

Vell: I per això m’has d’ajudar a mi a fer alguna cosa?

Nen: Sí! Per aconseguir l’última insígnia que em queda!

Vell: (pensatiu) Saps què és un gambutzí?

Nen: (estranyat i sorprès alhora) Un gambutzí?

Vell: És un nan tan diminut que gairebé ni es veu. Totes les nits està pel meu jardí espanyant les meues plantes, les meues precioses plantes. Jo sóc un iai i no el puc agafar... si algú em pogués ajudar...

Nen: Jo, jo, jo! Jo ho puc fer!

Vell: Però aquest gambutzí és mol espavilat! Escolta, has de picar de mans tres vegades per poder trob…

Nen: Jo el busc, senyor Marí!

Vell: Té la seua cova prop de l’institut. Viu pel berenador i se sol amagar per allà on es troben els ases i les someres, a dalt de tot.

Nen: Perfecte! Ara hi vaig! (donant mitja volta i començant a buscar el gambutzí) Gambutzí, vine cap aquí… (mentrestant va picant de mans tres vegades) Gambutzí, vine cap aquí…

INSIDE OUT (59 segons)

(Se sent soroll de parar taula)

Pare: Molt bé, obri la boca.

(Passam a la representació de les emocions)

Tots tres: hmmm… què és això?

Fastig: Ei, un moment! Estic detectant una cosa fastigosa… Espera!! Què és això? Això no brilla ni és un unicorn... Quiets, tots!! És bròquil!!!

(La nena fa un soroll de disgust mentre tira el plat)

(Passa la bola verda i fa un soroll en xocar contra l’altra)

Fastig: Bé, us acab de salvar la vida.

Pare: Si no et menges el bròquil no podràs menjar-te les postes.

Ira: Eh, ha dit que ens quedam sense postres! Així que és això el que vols, eh! No ens agrada gens el bròquil!!! Té això… (fa un crit mentre tira de les palanques)

(La nena també crida fort, en una rabieta)

Pare: Mira, Margalideta, un avió! (fa soroll d’avió)

Ira: (segueix cridant però atura en sentir la paraula “avió”) Uh, mirau, un avió!

Tots menys Ira: Uoooh…!

EL SENYOR DELS ANELLS – CONCILI DE ELRON (4.40 min)

E: Escolteu-me atentament , senyors. El que us vull dir és ben important.

F: Un moment, jo també vull participar en això. Tenc una cosa per ensenyar-vos. Mirau.

B: Què fa això aquí? Perquè carai el té ell? Jo també voldria tenir-lo!

A: Escolta, jo també el vull, però no és teu ni meu.

G: A veure, tranquil·litzeu-vos  una mica, per favor.

E: Això mateix, escolteu el que us hem de dir abans de tot. Com ja sabeu aquest anell serveix per aprovar tots els exàmens del curs.

N: A jo m’aniria molt bé, no n’aprov cap encara que estudii

F: (molt fluixet) Parau… que em fa mal es cap de tant estudiar.

E: A veure, al·lots, alguna cosa hem de fer amb això. Miquelet, el vas utilitzar ahir, no?

F: Estic fart que agafeu l’anell quan us doni la gana, pareixeu garrits petits.

B: Escolta, Bernat, deixa de donar-nos sa tabarra perquè tu també l’utilitzes. Tots l’heu utilitzat alguna vegada. Tots sou culpables. Però com ja se sap, no podem deixar-ho estar… ens agrada tant aquest anell, i tots el volem. Tenc un examen la setmana que ve, així que m’agradaria tenir-lo.

L: sí, home!!! I jo què? Si encara no l’he fet servir mai. Ara em tocaria a jo, que estic a batxillerat i em fa més falta que ningú.

N: Jo no estic d’acord amb tu.

B: No em pareix just això!

N: A tu no et fa falta, lanell! No sé perquè el vols, si ja ho aproves tot sense haver d’estudiar. Que tens un jardí en es cul!

(Tots s’aixequen i comencen a cridar)

Tots: (cridant, sense cap ordre a l’hora de parlar) Naltros també el volen, l’anell! No és just que el tengueu només valtros quatre! Naltros també volem aprovar-ho tot!!

THE AVENGERS

(Hulk apareix amb la moto)

H: Ei, què passa per aquí? Què és tot aquest desastre?

VN: Ja saps perquè estan així les coses! No sé perquè no has vingut abans.

H: Estava ocupat.

VN: Sí, clar. El que tu diguis.

CA: a veure, què veus per allí?

IM: Pel que veig, el monstre està darrere meu. Mireu que ja vinc.

VN: Quina bèstia més gran...

CA: Espera, què faràs en contra del monstre?

H: fotre-li una pallissa de les meues (riu). Ara veureu. (fa un crit alhora que pega el cop de puny).

IM: Té això, pocavergonya!

T: Alerta!!

(Crits esfereïdors dels enemics. Hulk fa un crit molt fort.)